Quan nedava per les profunditats oceàniques de Zidonia, em vaig adonar que les algues blanques provinents de la Malasia antiga ja havien començat a florir.
Aquesta vegada, d'una manera realment sincopada i profunda.
I que els fruits i les flors d'hivern que ja de totes i cadascuna de les seves branques despertaven i cridaven l'acostumada celebració de la vida amb la seva simple visió, aquesta vegada, més anllà del costum, ens portaven quelcom nou.
Avui proclamaven una antiga veritat: que l'infinit s'amaga dins el més ínfim, i el més ínfim dins l'infinit.
I només jo sabia que a tu anava dedicada tota aquesta meravella.
I jo meravellada et vaig besar.
I va ser un bes etern.
Fotografia : Ramon Ciércoles®
