i arribaràs exhuberant, com sempre, i ple de vida,
em reflexaré a les espurnes dels teus ulls, que es reflexen en els meus
i, suau, m'enfilaré de puntetes als teus peus
i ens fondrem en espiral,
i el nostre cos en espiral
i tu i jo flotant en l'aire ens deixem endur per la inèrcia càlida i humida que ens envolta i ens allita,
i viatjem cada mil·límetre de pell
i respirem tant, tant,
que els gemecs fan cua mentre esperen, atents, el seu moment,
-com acompanyant la trama del misteri que cada vegada es revela entre tu i jo-
i així s'acumulen a la gola,
i al pit,
i al ventre que tu, suau, sense deixar d'elevar-nos, d'aqui un moment conqueriràs,
però just abans de l'instant en el que arriba la teva plenitud
per invair-me fins el nucli mateix d'on neix la vida,
veurem com brollaràn
esperpèntiques i ansioses
totes les guspires dels gemecs,
i en una cursa desparramaran densitats i fluideses,
i ens ompliran la casa fins vessar
i tot respirarà de magia i de claror
que s'escapa pel balcó
tanta que
"del vecino territorio del amor
vendran a preguntarnos como hacemos"
M.B.
