Aquell estiu havia comprat dues boganvil·lies, una per ella i l'altra per a mi.

Quan va marxar, ell no es s'hi va veure amb cor i va llençar totes les seves flors, el seu jardí...

Totes menys les buganvil·lies, i les va fer créixer tot dibuixant un arc sobre la porta del balcó.

Amb el temps i les seves pujades cap amunt,

                                             -cada vegada més amunt...

les buganvilies també se'n van anar, totes esblaimades i contentes, cap enllà.

Aquest estiu m'he comprat una buganvíl·lea.

I just aquests dies ha fet la primera florida.

"y hace un camino de flores pa no perderme,
que sus recuerdos son flores que me hacen fuerte"
                                                          LOLITA FLORES

I no et lamentis,

ja hi ha una part de mi que sempre és teva.

I no et se dir,..  i no en sé el nom

perquè és quelcom que no és tangible,

només visible a la mirada fosca de la nit

 -aquesta que fem nostra darrera les persianes-.

I tant dins meu habita

que s'escapa al meu reclam

i mai no surt quan jo la crido.

Només si ets tu qui vols.

Mai surt quan jo la crido.

Només si ets tu qui vols.