dimarts, 19 de juliol del 2011

Colmarse

ella es así,

como el rozar el aire de una hoja
como el rumor silencioso de una gota que se le escapara al agua,
como la caricia de estas notas en su piel

y se funde con el todo,
se le estremece la columna y expira el aire de un modo peculiar,
y en el suspiro su cadera balancea para dejarse caer -ojalá- hacia tí,
y en cambio cayendo una vez mas hacia sí misma

como si en ese preciso instante estuviera ya hacendo el amor contigo

ella busca, impaciente, en ese instante la fusión,
esa anhelada que colma este vacío,

y se lanza por las calles a buscarte
corriendo como el viento confundida
ya empapada con la lluvia que caerá,
y que hace rato cae desde su cuerpo,
y hacia dentro,

se deja caer
y corre aleteando, llevada por tu nombre,
que es siempre un abismo en que perderse es tan profundo, y hallarse tan inmenso,

y se lanza, digo, solo para colmarse con tu cuerpo

y se llueve, digo, en su cuerpo ese colmar

dijous, 7 de juliol del 2011

i em respires tant tendrament que em quedo com suspesa en l'aire
que es torna irrespirable de tant ple

i el teus petons estoven contractures
i calen en les profunditats de la meva columna vertebral

i just llavors va i dius que ho has dit sempre, que aqui es on rau la vida
i jo em sento desmaiar de tanta sort

i deixo anar ràfegues d'euforia per sostindre l'equilibri dins el magma
d'aquest lliure albir que només va si és tort

mentre em reafirmo en la certesa que estem fets d'una materia tant incerta 
com incerta és la possibilitat
que just abans de compartir-te aquestes notes que tot el dia i encara m'acompanyen,
i que just és el regal que avui et faig,

t'avancis al missatge de l'essencia
i la cadencia d'aquest tema de de'André

que l'instant em roba i ja si que no em pertany,
perque queda consagrat a aquest moment en que nosaltres
vam ser aquella altra cosa, aquella incerta, impossible,
que els filòsofs enomenen unitat


http://www.youtube.com/watch?v=TpqmcoE9p6g