He somiat amb tu.
Resseguiem els marges de la nit en una ruta
que arrencava just a la cantonada on ens vam despedir,
per barriades i habitacions fosques que uns altres ens oferien
per alleujar tot el viscut:
el casament de les nostres ànimes regat amb mojito
i beneït pel paradigma de la incògnita del que ara ja sabem, ja comprenem, que és la mort.
Ens hi havíem compromès comprometent la nostra pell i els nostres cossos
a fer la comunió de matinada, a la fi de tot aquell viatge nocturn.
I ens explicavem com bonic seria el nostre bes,
i ens n'alegravem com dos folls, com dos infants.
I no ens sorprenia sentir el desig desbordat de viure aquesta passió
que ens cridava desde mes enllà dels límits de la nostra condició sexual
i que ara es tornava indefinida.
Perquè l'anima no té sexe. Perque els àngels no ténen sexe.
Perque érem simplement dos cossos que es volien estimar.
a l'Oriol
Ualaaa!!! Que bonico!! Orgullosa que els dos sigueu al la meva vida. Mua!
ResponEliminaI Tu a la nostra!!!!!!!!! MésMuà!!!!
Elimina