i em respires tant tendrament que em quedo com suspesa en l'aire
que es torna irrespirable de tant ple

i el teus petons estoven contractures
i calen en les profunditats de la meva columna vertebral

i just llavors va i dius que ho has dit sempre, que aqui es on rau la vida
i jo em sento desmaiar de tanta sort

i deixo anar ràfegues d'euforia per sostindre l'equilibri dins el magma
d'aquest lliure albir que només va si és tort

mentre em reafirmo en la certesa que estem fets d'una materia tant incerta 
com incerta és la possibilitat
que just abans de compartir-te aquestes notes que tot el dia i encara m'acompanyen,
i que just és el regal que avui et faig,

t'avancis al missatge de l'essencia
i la cadencia d'aquest tema de de'André

que l'instant em roba i ja si que no em pertany,
perque queda consagrat a aquest moment en que nosaltres
vam ser aquella altra cosa, aquella incerta, impossible,
que els filòsofs enomenen unitat


http://www.youtube.com/watch?v=TpqmcoE9p6g