I no et lamentis,

ja hi ha una part de mi que sempre és teva.

I no et se dir,..  i no en sé el nom

perquè és quelcom que no és tangible,

només visible a la mirada fosca de la nit

 -aquesta que fem nostra darrera les persianes-.

I tant dins meu habita

que s'escapa al meu reclam

i mai no surt quan jo la crido.

Només si ets tu qui vols.

Mai surt quan jo la crido.

Només si ets tu qui vols.